Erasmus+

Mobilitat internacional

L’Escola Municipal d’Art i Disseny té com a objectiu primordial aconseguir convenis de Formació en Centres de Treball (FCT) a l’estranger. En especial es vol afavorir que l’alumnat faci estades en empreses europees, per a la qual cosa la nostra escola participa en el programa Erasmus+, que dota econòmicament la mobilitat en funció del destí escollit. El nostre alumnat pot optar a millorar aquesta dotació amb una beca de l’Ajuntament de Terrassa.

També es pot realitzar una estada a l’estranger amb Beca 0, modalitat sense suport econòmic, però emparada pel programa.

 

Sol·licitud per participar al programa ERASMUS+

Si teniu interès a participar en el programa de mobilitat internacional Erasmus+, contacteu per correu electrònic amb la responsable de la mobilitat internacional, la professora del Departament de Disseny Gràfic Petra Schieck: pschieck@artidisseny.com. També la trobareu a l’aula 23, gairebé sempre.

El setembre de 2014 la nostra Escola ha obtingut la Carta Erasmus d’Educació Superior pel periode 2014-2020, el que ens permet continuar participant, com s’ha fet fins ara, en els programes Erasmus+ aquest periode, i en d’altres de la Unió Europea (pràctiques en empreses europees, mobilitats, intercanvis, projectes internacionals,…)

 

Document D. Erasmus Policy Statement

Testimonios: estudiantes por Europa

Andrea Sannicolás

Andrea Sannicolás. Estudiant de Disseny Gràfic

Com vas aconseguir fer pràctiques a l’estranger?
Cap al setembre de 2012, l’Anna Gatell, una professora de l’Escola d’Art (on havia estudiat) em va trucar per dir-me que hi havia unes beques de pràctiques a l’estranger que es podien sol·licitar. Em va interessar, ja que era una oportunitat d’ampliar el currículum i veure una visió diferent d’aquesta professió. Al cap d’uns mesos vaig assistir a una reunió informativa i al Juny del 2013 presentava una sol·licitud formal a l’Ajuntament de Terrassa, en col·laboració amb La Cambra de Terrassa, per a una beca Leonardo. Vaig passar la primera selecció i em van demanar que realitzés uns exàmens orals i escrits, i entrevistes per aconseguir la plaça per a la beca. Al Juliol del 2013 em van trucar per dir-me que havia aconseguit la beca, rebria notícies de cara al setembre. Efectivament, al setembre em van convocar a una reunió amb la resta de becats i es van iniciar els tràmits per a l’assignació de països. A finals del mes de Novembre em van avisar que tenia una plaça a Itàlia, en un estudi de disseny i comunicació. Tres mesos després volava cap a Itàlia.

Què creus que t’ha aportat en l’àmbit personal?
A nivell personal, l’experiència em va aportar moltíssima maduresa, era el primer cop que “m’emancipava” i ho he trobat una experiència enriquidora i molt recomanable per a tothom.

I com a dissenyadora?
Com a dissenyadora el fet de veure com treballen els dissenyadors fora d’Espanya, la manera d’organitzar-se, la manera d’enfocar les feines… Tot plegat em va aportar una visió molt àmplia que podia contrastar amb l’experiència prèvia.

Quin nivell d’idiomes és necessari per anar-se’n fora?
Home, com a mínim es necessita un nivell d’anglès intermedi (el B2), però el més important és que la parla sigui fluida i el desenvolupament de les converses, àgil.

Vas aprendre italià?
Sí, al principi no en sabia gens. La típica paraula o frase feta, etc., però gràcies a les meves llengües maternes (el català i el castellà), em va costar molt poc aprendre a comunicar-me i fer-me entendre. A Itàlia no parlen massa bé l’anglès, així que per a mi va ser més fàcil aprendre italià que fer-me entendre en anglès, sobretot a la feina.

Què és el que més t’ha agradat?
El que més m’ha agradat d’Itàlia sobretot és la gastronomia i la geografia, els poblets, les ciutats, les muntanyes… Sempre que podia visitava llocs nous i els fotografiava, m’encanta descobrir racons nous. Sobre la gastronomia, vaig tastar tot tipus d’aliments, formatges, enciams, carns especials, … i el més típic, la pasta, la pizza i el gelat. Aprendre italià va ser una cosa que em va fascinar molt també.

I el més difícil?
El que em va costar més d’assimilar va ser el clima, el temps a Itàlia al mes de Febrer és el més dur en aquest país i el temps era molt dolent, amb molt de fred i pluja quasi cada dia, va ser dur al principi no tenir tant de sol. I a més quan vaig arribar a Itàlia tenia una hora menys de llum que a Espanya i em va costar força a tornar a la “foscor” i als dies curts, em va deprimir bastant fins que em vaig acostumar.

Què t’ha semblat el nivell de disseny d’Itàlia?
Força bo. El lloc on jo feia les pràctiques és un estudi de disseny i comunicació de cert nivell que rep encàrrecs importants i jo allà vaig poder aprendre, a nivell tècnic, de programa i d’eines de disseny, però també la importància de treballar una bona idea inicial i plantejar uns bons conceptes des del principi, arribar a l’arrel i trobar l’essència.

Andrea Sannicolás

José Ramón Suárez

José Ramón Suárez. Estudiant de Disseny Industrial

Com vas aconseguir fer pràctiques a l’estranger?
Naturalment gràcies al meu físic 😉
Tot va començar durant una jornada informativa duta a terme per la Cambra de Comerç de Terrassa i realitzada a l’Escola d’Art i Disseny de Terrassa, centre en el qual jo vaig cursar els meus estudis de disseny industrial. Abans de participar en aquesta jornada informativa, jo ja era més o menys conscient de la importància de trobar algun tipus de beca que em permetés continuar ampliant coneixements en el moment que finalitzés tot vincle amb l’escola, i aprofitant l’oportunitat, vaig decidir engegar tot el procés d’inscripció per optar a una beca Leonardo.

I com va ser aquest procés?
El procés va constar de diverses fases un cop va quedar aprovada la sol·licitud. En una primera etapa es va realitzar una prova oral i escrita per avaluar el nivell d’idioma (anglès en aquest cas). Quant vaig superar la fase de selecció va començar una jornada preparatòria juntament amb la resta d’estudiants seleccionats, en la qual es van mostrar tots els punts a tenir en compte durant l’estada amb l’empresa estrangera a nivell legal i d’actitud. En altres sessions preparatòries el grup es va dividir en sectors professionals amb la intenció de treballar vocabulari més específic (s’utilitza l’anglès com a idioma de treball indiferentment del país de destí, excepte en el cas d’Alemanya). Per últim només va quedar esperar que La Cambra de Terrassa localitzés una empresa en la qual encaixés el meu perfil professional, bé en realitat això va portar bastant de temps i gestions fins que finalment vaig aconseguir viatjar al país on realitzaria les pràctiques, però sens dubte va valer la pena passar per tot el procés!

Què creus que t’ha aportat en l’àmbit personal?
En la meva opinió viatjar sempre és positiu en el personal, integrar-se en el dia a dia d’altres cultures amplia la nostra visió de conjunt, perquè fins i tot dins d’Europa és possible trobar notables diferències culturals. Jo vaig anar a fer les pràctiques a una ciutat petita d’Itàlia, molt propera a Bolonya, semblant a Terrassa en molts sentits, però amb certs matisos, per exemple: mai vaig veure rebutjar l’oportunitat d’iniciar una conversa (fins i tot quan arribes tard a la feina). Aquest i d’altres detalls aparentment insignificants, van marcar per sempre la meva manera de tractar amb els altres.

I com a dissenyador?
Professionalment, com a dissenyador, vaig tenir la gran sort d’anar a una empresa jove i amb molta il·lusió per innovar, suposo que la meva opinió no és extrapolable a tots els estudis de disseny d’Itàlia, però vaig quedar impressionat de la confiança gairebé immediata que van tenir en les meves aportacions totalment oposades al mundialment reconeixible concepte de disseny clàssic italià.

Et donaven responsabilitats?
No va passar més d’una setmana quan ja vaig tenir certa responsabilitat en tot el procés creatiu i tècnic, fins i tot vaig poder arribar a veure exposat a la fira de Milà un projecte en el qual vaig col·laborar estretament. No tot em va fer sentir tan realitzat, també vaig conèixer aspectes desagradables del món del disseny, necessaris o no, en qualsevol cas l’experiència en general va reiterar la meva convicció per continuar aprenent i creant objectes que millorin la nostra comprensió de l’entorn en què vivim.

Quin nivell d’idiomes és necessari per anar-se’n fora?
Quan pretens optar a una beca Leonardo és imprescindible un nivell intermedi d’anglès en la majoria de casos, excepte a Alemanya. Respecte al nivell és molt relatiu segons la meva experiència, ja que a l’empresa on vaig realitzar les pràctiques no era molt alt a excepció del gerent i la seva mà dreta a l’empresa. Personalment no crec que sigui quelcom pel que preocupar-se a l’hora de sol·licitar una beca.

Vas aprendre italià?
L’italià és una llengua simple pel que fa a comprensió per a persones que parlin castellà i català, expressar certs conceptes abstractes en italià ja és una altra cosa. Jo vaig enfocar tota la meva energia en ser resolutiu a l’empresa, fora de l’empresa evidentment vaig practicar l’idioma per fer-me entendre, però he de reconèixer que és una assignatura pendent.

Què és el que més t’ha agradat?

La cultura italiana en general m’ha fascinat, però particularment trobo imprescindible el ritual que es crea diàriament al voltant de l’alimentació, el cafè i el concepte de temps que això comporta. Pel que fa a la meva experiència amb l’empresa d’acollida m’ha semblat espectacular el tracte obert i pràcticament familiar que vaig rebre des del primer dia.

I el més difícil?
El més difícil per a mi sempre és el període d’adaptació, però en aquest cas no va ser gran cosa. Ja havia marxat fora a Irlanda amb anterioritat, pel que ja coneixia aquest fet.

Què t’ha semblat el nivell de disseny d’Itàlia?
Tots reconeixem Itàlia per la seva gran cultura del disseny, però en el meu cas he de reconèixer que vaig tenir certs prejudicis per si em trobaria amb una línia de disseny únicament clàssica, recarregada i poc arriscada. Però res més lluny de la realitat, perquè si bé és indiscutible que l’arquitectura, l’art i el disseny a Itàlia van marcar una època, avui dia puc afirmar en primera persona que Itàlia ha pres un altre camí molt més auster, però sense oblidar aspectes tradicionals pel que fa a la qualitat dels materials i processos de fabricació, i la confluència d’estils que dóna lloc a dissenys d’alt nivell creatiu.